Ses puces de sa Font Seca
dessusten es cristians.
Germans, tan petits com grans,
en ‘gafar-les amb ses mans,
pegau una bona estreta.
Mirau, sense haver-hi pleta,
quin grapadet, que n’hi ha!
Si les ‘víeu de comptar,
les hauríeu de matar
totes a tro d’escopeta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Insectes, aràcnids i cucs
Selva
325
II
Un cavaller enamorat
amb una fia d’un comte.
El dimoni fou tan promete
que los féu caure en pecat.
La jove es contraié (sic) encinta
i amb el cavaller fugí.
La fortuna els perseguí,
segons la història com pinta.
A dins un bosc molt espès,
deixà en terra la senyora:
-Morireu per malfactora,
per haver a Déu ofès.-
A baix del cavall la tira
i el punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Quan Déu del cel dispongué
que la jove tornà en si,
sens carrera ni camí
a un lloc comparegué
A un lloc comparegué
de unes cases molt pobres;
li cambiaren ses robes,
de criada servigué.
Quan va esser arribada s’hora
i la jove deslliurà,
entre l’amo i sa madona
el duien a batiar.
Quan Déu del cel dispongué,
també la Verge Maria,
a casa d’un cavaller
la varen cercar per dida.
Un dia, amb gran alegria
a passeig varen anar;
a un lloc varen arribar
on el cavaller vivia.
De secret lo va cridar
esta jove malanada,
a una part molt retirada
que ella es pogués desmostrar:
-¿Recordau, bon cavaller,
quan me deixàreu per morta?
Ara veig que m’hi emporta;
bales tenc, vos ne daré!-
A baix del cavall lo tira;
un punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Se’n torna, fortuna hermosa
que la jove va tenir:
se’n va anar a un monestir
i es tancà relligiosa.
¿Vols que et diga, Pereió,
de ses meves homonies?
De matar, p’es darrers dies,
un porc, per fer-ne averies
i qualque botifarró.
Un temps en aquest turó
hi enterraven ets ases,
i ara hi han fet unes cases
qui pareix un mirador.