Fuma, fuma, xemeneia,
mos n’anirem per allà.
Trobarem un capellà;
mos darà peixet i pa
i un cortonel•lo de vi
per passar aquest sant camí.
Passau, bous, i passau, vaques,
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Sa nineta ha fet torrons
i es Vicari els ha tastats,
i els ha trobat un poc fats,
els ha tornats en es forn
perque sien confittas.
I si no són vius, són morts,
o si no, són enterrats!

El primer dia de juny,
l’església varen tancar.
No hi deixaven acostar
ningú, de cent passes lluny.
A Son Servera d’Artà,
tots ets etsudis són buits.
Un homo, en aclucar ets uis,
ja no les torna badar.
L’any vint, pesta dins Artà,
i l’any vint-i-u, a Ciutat,
i l’any vint-i-dos, es blat
dins Mallorca no es segà.
Son Alcaines s’anomena
de don Bartomeu Clapers:
missatges i jornalers
tots hi faran corantena.
Com es S’As d’oro va fer
a dins Bellpuig corantena,
duia es trastos a s’esquena
com un mestre de llauner.

A Ciutat hi ha pintors
que pinten moltes de coses,
emperò no pinten roses
tan hermoses com sou vós.