Madò Barrufava véia
tenia un canet nanell:
li escurava, li rentava,
li cernia amb so garbell.

Una barca veig venir
per devers Cala Figuera.
No sé si deu esser En Pere
o En Juan, que deu venir.
En Pere durà torró
i En Juan durà castanyes.
Oh Juan de mes entranyes!
Oh Pere de ma tristor!

Diuen que a sa Vall te’n vas;
no me’n faràs venir ganes.
Allà menjaràs magranes
agres, dolces i aubars.
Veurem quan les hi duràs.