Na Rossa i Na Piquet
son euveies ben criades;
quan senten es meu siulet,
ja són partides, de quatre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar de llana
Poble
Manacor
Núm de glosa
278
Volum
II
Altres cançons relacionades
1Si l’amo de Son Quint ve,
un homo com un castell,
jo vaig agredolç amb ell…
No sé com me’n desfaré.
Si jo tenia mu mare,
no seria aquí on som.
Oh mu mareta estimada,
vós ja sou a l’altre món.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Tradicionari de Mallorca
