M’ho deien i no m’ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un mariner sempre té
la mort darrere s’oreia.
El Rei moro seu en terra qui s’esclata de plorar.
Que s’esclati, que rebenti, que en cadira no seurà.
-Alça, alça, fia meva, que ton pare et vol casar!
-Oh mare, la meva mare, ¿quin vestit m’heu de posar?
-Oh, fia, la meva fia, el que més t’agradarà.
Te farà un vestit de seda i un altre amb parfalà
i llavò un de campanilles per dissabte anar a caçar.
Un marxando d’Alaró
tot carregat d’embarassos,
sols dir: -Dones, treis pedaços,
baratau-los amb sabó.