Una cosa com una cosa
que és groga com a safrà
i fa ones i no és la mar.
Un camp de blat.

Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i muntanyes,
uiastres i olivardes,
bona amor, sols que vos ves!

El Rei moro seu en terra qui s’esclata de plorar.
Que s’esclati, que rebenti, que en cadira no seurà.
-Alça, alça, fia meva, que ton pare et vol casar!
-Oh mare, la meva mare, ¿quin vestit m’heu de posar?
-Oh, fia, la meva fia, el que més t’agradarà.
Te farà un vestit de seda i un altre amb parfalà
i llavò un de campanilles per dissabte anar a caçar.