Dissabte, a ca Na Pereta,
saps que hi havia de plors!
Es ca destapà s’olleta
i se menjà tot s’arròs.
Bona amor, a mi me n’ha pres
com la fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esvouva i no queda res.
En sebre que has de venir,
jo ja no agarn sa carrera:
encara hi tir qualque pedra
perque tengues mal camí.