Hermosa, cara de rosa,
sa veritat et diré:
-Dona’m es dobler, primer,
i llavò et faré sa glosa.
Jo no hauré de menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
el temps que tot sol viuré.
A l’aire me’n vaig criar
i ningú coneix mon pare,
i tenc per condició
que, quan me muir, neix mu mare.
La neu.