De Jaumes som perseguida;
no sé amb qual me n’aniré;
en tenc un en es carrer,
que l’estim més que ma vida.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.
N’és vengut aquí un aposta,
aposta aquí per cantar:
si jo me tir de fandango,
encara li pens guanyar.