Estimada, flors són flors,
i no són de taparera;
no hi ha flor més vertadera,
garrida, que lo teu cos.
Es sol ja mos torna blau
la mitat per cada banda.
L’amo, ¿vós que heu de romandre,
que pareix que no frissau?
A Ciutat fóreu ahir
garrideta, i no us vaig veure
ja poreu pensar i creure
de tristor si en vaig tenir!