Tenia Na Palacanyes
i vaig armar Na Coa-d’ai;
ell no n’heu vista cap mai,
somera amb tan poques manyes!
Na Palacanyes du fueros
i Na Coa-d’ai també.
De ses pedres que duré
he d’alçar ca s’Esgoder
deu pams més alt que es Crucero.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Llucmajor
202
II
Dins es cap hi teniu grins,
cara de rosa encarnada.
Vos han fet una enramada
de canyes, paumes i pins.
A Campos es campaners,
com han acabat de batre,
se’n van a fer saragata
per damunt ets ametlers.
Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!