-Mariner, tu qui pretens
de bon cap i glosador,
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots es vents?
-Llevant, xaloc, i migjorn;
llebeig, ponent i mestral;
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món.
Vos ho dic sense malíci’;
no vos heu d’agraviar:
sa qui no s’estrenyerà,
es cos li prendrà mal vici.
Un aucellet és passat
tot carregat d’alegria,
i ha dit, com ha cantat,
majoral, que ja és migdia.