Mu mare, casar, casar!
Casar, casar, que ja és hora;
que se’n casen a setze anys,
i jo en tenc setze i una hora.
Tanta endiana, Tonina,
blanca i de color de cel,
i no hi hagut p’En Miquel
p’es cap una barretina.
Mu mare em diu cada dia;
-No et casis amb pescador,
perque, quan hi ha maror,
ja no mengen pa aquell dia.