-Erri! ¿No caminaràs? ¿O tens ses potes de plom? -Ja ho veus: tan véia com som, i encara m’enyoraràs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Llucmajor
20
II
Ella se renta sa cara amb un pedaç de drap nou, i, com sa cara li cou, -Duis-me, sa cotna, mu mare!
Com jo seré sa mestressa d’es mosso d’es menescal, tot lo dia estaré dreta manxant davant sa fornal.
Jo me’n vaig a Barcelona i no sé quan tornaré. Oh Catalina Serrona, ara ve es santanyiner.