-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Llucmajor
20
II
Un ginjoler branques altes
carregat de ginjolons.
Tots ets homos petitons
tenen ses paraules falses.
Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!
Tant si és mascle com femella,
amb alegria vendrà;
tan bé l’heu de respectar
com un sant dins sa capella.