-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ases i someres
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
20
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa meva al•lota ja va
a punt de pastora mia:
du randes per sa camia,
d’es grans filaions que hi ha.
“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Tradicionari de Mallorca
