Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.

Adiós, ensultador;
adiós, polissonada.
Si n’he d’estar retirada,
hi estic per tu, traidor!

Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.