Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià
no la m’has volguda dar.
Que és d’ingrat aqueix cor teu!
Ja parlam de cul tapat,
de mig i de baix voreres.
L’amo Antoni de ses Eres
fa es rallar de reguyat.