Donetes d’es meu carrer, plorau la meva dissort: s’ase d’es sogre s’és mort quan més l’havia mester.
Ases i someres
Artà
Quantes n’hi ha de casades que es voldrien descasar! I de fadrines, n’hi ha que estan molt enamorades.
Estimat meu, per la paga vos vaig donar mes amors: vos mostràreu abondós i a la fi fóreu agre.
En Camunyes vei va fer un dinar i va convidar es moixos i ell.
