Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora los augmenta:
Cantau, bona amor, cantau,
cantau vós qui estau contenta.
Puriol i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada;
a sa meva enamorada
la conec amb so trepig.
Ara veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina!
Mai estaràs més a pler
que en temps que seràs fadrina.