A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.

T’estufes si ès no ès,
que no em vols perque som pobra,
i també hi ha gent que troba
si tu ets algún marquès.

Vós sou qui portau la pauma
perque sou de les majors.
Oh Ruberts, poble ditxós,
per patrona hi estau Vós,
Verge Maria del Carme.