En parlar de beure vi,
sempre som es de davant.
A sa feina no ho som tant:
darrere, faç prou seguir.
Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
Adiós, estel del dia
rodat d’estrelles brillants!
No hi haurà manyes bastants,
tinta ni paper ni mans
per escriure, si us alcanç,
es goig que tendré aquell dia.