Tu n’ets de les més hermoses
que en el món hi pugui haver.
Si Déu me dava poder,
faria per posar-tè
un castell que fos ben ple
de perletes precioses
i persones agradoses
que anassen a adorar-tè.
Ses penes seran molt grosses,
estimat, que tu em daràs:
es dia que et casaràs,
voldria que s’encontràs
es meu enterro amb tes noces.
Com son pare la cridava
-Francina-Aina, ¿que no véns?-
-Sabeu que tenc de mal temps,
que s’estimat m’ha fermada!