N’hi haurà qui se’n riuran
i jo també me’n riure,
com per dins Llubí em veuran:
-Dia tenga, don Juan,
¿que ja no fa de bover?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar boví
Maria de la Salut
129
II
Una dona veia veia
que tenia nou-cents anys
se va casar amb un jove
que en tenia mil i tants.
Cara de bruixa feresta,
la bona nit te vui dar:
si me tornes engegar,
no tornaré altre vespre.
-No et pensis que per això
jo haja romasa enfadada :
sa cadira que has deixada,
d’altres la m’han demanada
i l’am paguen a preu d’or.
-Si la’t paguen a preu d’or,
dóna-la ane qui voldràs;
tal volta et penediràs
de no haver fet cas de jo.