Un temps, com jo feia planta,
de la gent era mirat.
De fideus no me n’agrad
i d’ous no en som afectat.
Un poc de pancuit salat:
això es sa meva vianda.

Ja tornaràs quan voldràs,
que de mi ja tens l’honor.
Sabràs que he mudat s’amor
en un punt d’ocasió
que rallar amb mi vol compàs.

D’es teixidors he afinat
que no tenen res amb Déu:
un cabdell teu i meu
fan una peça de drap.