Mestre Piris té un bou
i el fa jeure a sa serena,
i n’hi dóna per s’esquena
tant si en vol com si no en vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar boví
Poble
Sineu
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.
En es canons d’es segar,
hi tenc s’al•lota pintada:
per això, qualque vegada,
quan ve que faç sa falcada,
ve bé mirar-me sa mà.
Arribarem a enriquir
missèrs i procuradors
si procedim noltros dos,
garrideta, sempre així.
Anau perduda per mi
i jo vaig perdut per vós;
facem via, casem-mós
i an es veis deixem-los dir.
Tradicionari de Mallorca
