De grosser devia esser de sa grossària d’un bou i devia fer cada ou com a pinyes de pi ver.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pondre
Sóller
108
II
En Serra i es Coix i En Coll de Deià, tots dos se pensaven dur-mos a tancar.
Amb so meu guiterronet vaig encativar sa dona: sentiu-lo quin modo sona; alegra tot son indret.
No em toquis es moraduix, no em toquis s’aufabeguera, no em véngues pus per darrere: vine per davant, me’n ’fluix!
