Es batle no és cosa bona,
avorrit del Pare Etern,
va tondre es cap a sa dona
a dins es cor de s’hivern.
Treu es cap a sa finestra,
cara de ramell florit;
jo et vull dar la bona nit;
ja tornaré demà vespre.
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.