Estimat, absent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com se veu tota sola,
canta fort i piatós.
Cinc dies de bona vida
tenguérem sense fer res,
confiant com el pagès,
que sa nostra mos vendria.
Des que t’he deixat, amor,
no he tengut més alegria;
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.