Claredat dóna un estel,
i sa lluna també en dóna.
El Rei, qui porta corona,
s’alegra d’una persona
pobra que vagi a veurè’l.
Entre la mar i l’arena
vaig sembrar un claveller.
Es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Passaria la mar esbrosa
per un jovenet petit
que ha d’esser es meu marit,
enc que rebent gent gelosa!