Jo mirava Ses Cabrelles
qui no se ponien mai.
Ja farien bon mestai
es mascles amb ses femelles.

A Sóller, sabeu quins són!
A Fornalutx tot ho saben
i a Biniaraix menjaren
un ase passat p’es forn.
D’es cap, en feren cassola;
de ses cames, estufat
i es batle i es diputat
juraren en veritat
que mai havien menjat
cosa trobant-la tan bona.

-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?