¿Saps què em va dir s’esparrai, un animal tan petit? Que, en no trobar-lo adormit, no l’agafaria mai.
Peixos i cetacis
Artà
-Novia, digau què val. -Jo ho diré; no estaré gaire-, respon Na Catalina-Aina-; cada coixí, un real.
Temps era temps que Marta filava, i ara ja no fila ni fa cap fuada.
Cunyada em deis, i no ho som, i vos reis d’es meu germà. Jo em pens que se torbarà, aquest llevat, a esser tou.
