Altres cançons relacionades
Jo li donava peixet,
i ella més peixet volia.
Que és de bona llepolia
p’es qui li agrada es gerret!
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
A Son Burguet me’n duré
espines per recordança:
ses guyes de sa fermança
totes les hauré mester.
Tradicionari de Mallorca
