Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Alcúdia
Ironia, Mobles i utensilis, Rebuig, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Assonant
4
5101
I
297
Tu dius que ses bergantelles
estopa es solen posar
per porer-se arreglar.
Deixa anar es criticar;
sa malici et fa xerrar.
Tu les cerques festejar,
emperò no et volen elles!
Tu no et podràs avanar
que jo t’haja feta festa:
només un dijous a vespre,
quan te’n volies anar.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.