Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Tu et pensaves haver-ló,
i per això l’amoixaves,
i de tant en tant li daves
taiadetes de meló.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.