Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Ariany
Déu, Festeig, Ironia, Malvolença, Rebuig, Relacions de parella
7a7b7a7b
Mixta
4
5075
I
295
En Baltasar plora
davant es mirai,
perque Na Maria
no l’ha volgut mai.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.