Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Ariany
Camp Semàntic
Déu, Festeig, Ironia, Malvolença, Rebuig, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
5075
Volum
I
Núm de pàgina
295
Altres cançons relacionades
Alabat sia Déu!
va dir Na Pelada,
com va estar colgada
amb En Pelat seu.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
