Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Confrontació, Cos humà, Desamor i ruptura, Dimonis, Dolor i plany, Malvolença, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7a7c7a7b
Rima
Assonant
Versos
6
Núm de glosa
5075
Volum
I
Núm de pàgina
295
Altres cançons relacionades
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Vaig fer la Mare de Déu
amb so meu enamorat,
però gens de greu me sap
si no havia d’esser meu.
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Tradicionari de Mallorca
