Vaig fer la Mare de Déu
amb so meu enamorat,
però gens de greu me sap
si no havia d’esser meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Dolor i plany, La Mare de Déu, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
5053
Volum
I
Núm de pàgina
294
Altres cançons relacionades
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
En Pere anava content
a un ball que ell sabia,
i en lloc de tenir alegria
li serví de sentiment.
Tradicionari de Mallorca
