Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
ja em bastarà l’enyorança
el temps que tot sol viuré.
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.