Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Feines casolanes, Festeig, Indumentària i estètica, Ironia, La casa, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
5050
Volum
I
Núm de pàgina
294
Altres cançons relacionades
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
Si el rei d’Espanya ho sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
sa llecència donaria.
Tradicionari de Mallorca
