Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
per tot es temps que viuré.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.