Un jutge que està a l’Audiència
per llegir paper, no és moi.
¿Tu que vols que m’agenoi
davant sa teva presència?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Ironia, Jutges
7a7b7b7a
Mixta
4
5039
I
293
Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.
Si no fos per por, estimada,
de fer-te avorrir es meu nom,
et daria dormissons
perque fosses més callada.
Això que és caigut, ¿saps què és?
Un tros de bugaderia;
i qui ho mira, par que sia
s’entrada de ca es Marquès.