Un jutge que està a l’Audiència per llegir paper, no és moi. ¿Tu que vols que m’agenoi davant sa teva presència?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Llucmajor
Ironia, Jutges
7a7b7b7a
Mixta
4
5039
I
293
‘Vui és dijous tot lo dia; un temps l’anava cercant, i ara m’alegren tant com si dijous no hi havia.
Si som morena, estimat, me ve de naturalesa; però de mal d’arriesa ningun metge n’ha curat.
Si te’n vas, bon vent a l’aire, i, si tornes, lo mateix; i si no tornes mai més, jo no t’enyoraré gaire.