Un homo que no està bo,
envia a demanar es metge.
Tant m’estim jo que som lletja
com tu que fas mal de cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Petra
Dolor i plany, Ironia, Metges, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Assonant
4
5036
I
293
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
En Pere anava content
a un ball que ell sabia,
i en lloc de tenir alegria
li serví de sentiment.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.