Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.