Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Alegria, Desamor i ruptura, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
5009
Volum
I
Núm de pàgina
291
Altres cançons relacionades
¿Vols-me dir qui t’ha cercada
aquesta al•lota que tens?
No sé per què t’entretens
amb dona tan mal carada!
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Tradicionari de Mallorca
