Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Alegria, Desamor i ruptura, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
5009
Volum
I
Núm de pàgina
291
Altres cançons relacionades
Ves-te’n si te’n vols anar,
que no et correré darrere!
No et bravegis de fenera,
que amb penes pots caminar.
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Tradicionari de Mallorca
