Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sant Joan
Befa, Ironia, Mort, Ocells, Plantes
7a7b7a7b
Assonant
4
4997
I
291
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!
Tenc un estimat que té
una oreia esforreiada
i sa vista un poc girada,
i llavò no ralla bé.