Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Mort, Ocells, Plantes
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4997
Volum
I
Núm de pàgina
291
Altres cançons relacionades
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Tu te vares avanar
que em feies lo que volies.
Eren ganes que en tenies,
i no hi vares arribar!
Una fadrina ha d’esser
callada com un confés,
emperò tu ralles més
que un papagai, i dic ver.
Tradicionari de Mallorca
