Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Mu mareta ja m’ho deia,
que no sortís per les nits,
que sense tenir euveia
tendria anyells i cabrits.
Aqueixes sabates
no són teves, no:
les t’ha regalades
es festejador.