Si t’has deixat de venir,
per amor no faç pregaris;
jo passaré més rosaris,
saltiris i novenaris,
que no pensis més en mi.
¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.