Tant m’és prendre com deixar
com donar-te tres per quatre.
¿Si vols un duro de plata
i no em tornaràs mirar?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Festeig, Ironia, Rebuig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4953
Volum
I
Núm de pàgina
288
Altres cançons relacionades
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tradicionari de Mallorca
