Tant m’és prendre com deixar
com donar-te tres per quatre.
¿Si vols un duro de plata
i no em tornaràs mirar?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Mixta
4
4953
I
288
Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.