A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.