Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Si vas devers Son Espès,
no t’hi infundis molt, per ara;
bruta era prou sa mare,
i sa fia també ho ès.
Tant m’alabaren sa peça,
que a veure-la vaig anar
i la vaig acomparar
a una olla gran que vessa.