Si s’estimat me fa ceies,
m’ha avorrida i no me vol,
jo me n’he posat per dol
unes faldetes vermeies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Santa Margalida
Camp Semàntic
Cos humà, Desamor i ruptura, Indumentària i estètica, Ironia, Relacions de parella, Sentiments, Separació i divorci, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4898
Volum
I
Núm de pàgina
285
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Diuen que Na Coll Collassa
braveja que té balcó,
i només té un finestró
que amb penes es cap hi passa.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Tradicionari de Mallorca
