Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Coma.
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.