Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i ma vista sempre plora.
A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.