Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sant Joan
Arbres i arbusts (Plantes), Feines medi rural, Ironia, Mobles i utensilis, Rebuig
7a7b7b7a
Assonant
4
4861
I
283
Vostra cara és un mirai,
que il•lumina ma persona.
Gent amb tan poca vergonya
no n’he concebuda mai.
Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Vet aquí flor de prunera,
que tu n’enyoraves tant,
i sabràs, d’aquí endavant,
que per tu trec granera.