Tu et pensaves, amb arboces,
tenir guanyat mon voler.
Roja no hauries d’esser,
que tu traidora no fosses!
Vaig prometre d’anar a Lluc
amb sa meva enamorada,
i ara la m’han casada:
promeses no hi han valgut!
¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.