Altres cançons relacionades
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tradicionari de Mallorca
