Tenc d’armar una cordeta
per amarrar-te an es llit,
`sia cosa que, en sa nit,
te’n vages a fer volteta.
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.
¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.