¿Vols que et diga mes quimeres,
i veuràs si te vui bé?
Com jo t’anomenaré,
es pins ja faran cireres.
Vós deis que em teniu amor,
i jo sols no sé si ho crega:
anau mortal en la brega:
massa ho feis coneixedor!
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.